Resultats de la cerca frase exacta: 27
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
hàbil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apte, idoni, per a alguna cosa. Hàbil per a contreure matrimoni. Un recluta declarat hàbil per al servei militar. En què actuen els jutjats, els tribunals i altres organismes de l'Administració. Temps hàbil. Dies hàbils. Propi a reeixir en allò que fa. Un obrer [...]
hàbil
|
|
2.
hàbilment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera hàbil, amb habilitat. [...]
|
|
3.
astut -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament. [...]
|
|
4.
habilitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer hàbil, declarar hàbil. Habilitar algú per a pledejar. Habilitar un menor per a l'administració dels seus béns. Habilitar la sala com a dormitori. [...]
|
|
5.
guilopo -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Toix, que no hi lluca. Hàbil, astut, que obra amb mala intenció. [...]
|
|
6.
insinuació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'insinuar o d'insinuar-se. La insinuació de la metzina en les venes. Obeir a les seves insinuacions. Una insinuació hàbil, malèvola. [...]
|
|
7.
refí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt fi, molt prim. Molt hàbil i astut. [...]
|
|
8.
murri múrria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té mala intenció, que és hàbil en la dolenteria. Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén. Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant. [...]
|
|
9.
inhàbil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No hàbil. Inhàbil al treball. Obrers inhàbils. Dies inhàbils. [...]
|
|
10.
espadatxí espadatxina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona hàbil a manejar l'espasa. Antigament, home amic de desafiar. [...]
|
hàbil
1 1 adj. [LC] Apte, idoni, per a alguna cosa. Hàbil per a contreure matrimoni. Un recluta declarat hàbil per al servei militar.
1 2 adj. [LC] [AD] En què actuen els jutjats, els tribunals i altres organismes de l'Administració. Temps hàbil. Dies hàbils.
2 1 adj. [LC] Propi a reeixir en allò que fa. Un obrer hàbil.
2 2 adj. [LC] per ext. Una hàbil intriga. Una resposta hàbil.